En canvi, Jaume Riera i Sans afirmà: "I el seu llenguatge correspon ben bé a aquesta època ["bastant entrat el segle XV"], sense cap arcaisme flagrant. Aquesta era també l'opinió del professor Manuel Sanchis: "No se puede afirmar que el valenciano del siglo Xlll fuera como el ... pic.twitter.com/YEcTyZ25QN

— José F. Sala García (@JoseFSala) August 12, 2018

... del siglo XV en el qual están vertidas las obras de san Pedro Pascual"". Ni Jaume Riera i Sans ni Manuel Sanchis Guarner tingueren en conte arcaismes del romanç valencià com ara «lombres»: «tots eren enclosos, segon carn, en los lombres de Adam», ... https://t.co/sFxlXOH15y

— José F. Sala García (@JoseFSala) August 12, 2018

... en el Ms Esc [Manuscrit de l’Escorial] de la Bíblia Parva, El Ms Vat [Manuscrit Vatica] la canvia per la més moderna «loms». En la «Disputa contra los juheus», segons transcripció de Pere Armengol, al començament del capítul XI, trobem esta mateixa frase, idèntica a la versió

— José F. Sala García (@JoseFSala) August 12, 2018

... del Ms Vaticà. Pero, a continuacio, llegim: «perque tots exints de la generacio en generacio, han trets dels seus lombes aquell senyalament». Totes estes variants deriven del llatí «lumbus» i denoten ser remanents d’un llenguage romanç molt arcaic. https://t.co/s4JvMuyx67

— José F. Sala García (@JoseFSala) August 12, 2018

... Una atra paraula que trobem en els dos manuscrits mencionats, al començament del capítul VIII, es «parhom»: «degués amar Deu son creador, e son parhom, lo qual es son semblant». Esta paraula no la he trobada tampoc en cap diccionari. El mateix text ... https://t.co/btiUdlAsu2

— José F. Sala García (@JoseFSala) August 12, 2018

... explica el seu significat, referit a l’home: semblant, igualment home. La paraula «lilla», en la frase «la lilla del ull, per lo qual veém, es axi pocha com una lentilla», que apareix en els dos manuscrits, molt alvançat el capítul XVIII, és una paraula que no trobem en ...

— José F. Sala García (@JoseFSala) August 12, 2018

... ningun atre lloc o diccionari. Com tampoc la paraula «sutzahim», o la paraula «esquivedansa» en el títul XXVI del Ms Esc. En el títul XXXI (XXXII) [… el Manuscrit Vaticà té un capítul més a partir del XXII, perque dividix el XXI del Manuscrit de l’Escorial en dos. D’ahí ...

— José F. Sala García (@JoseFSala) August 12, 2018

... la doble numeració que posem. (pàgina 24)] apareix la forma verbal «has exequada» en la frase «has exequada l’aygua del gran abis» en el Ms Esc, i «has exequat lo gran abis» en el Ms Vat. «Exequar», paraula derivada del llatí «ex-aequare», igualar, no es troba tampoc en ...

— José F. Sala García (@JoseFSala) August 12, 2018

... cap diccionari. El tan valencià «escampar», derivats i variants, es troba quinze voltes en la Bíblia Parva, i ni una sola l’equivalent català «vessar». Trobem moltíssimes formes del verp «eixir», pero només una sola de «sortir» en una expressió, que no pareix equivaldre a ...

— José F. Sala García (@JoseFSala) August 12, 2018

... «eixir», del capitul XVIII del Ms Vat, que no està en el Ms Esc: «e.n un punt o moment sortira lo cor en Barcinona o en Flandes o a Paris» nota 26.
Nota 26. Carles Ros, en son Diccionario Valenciano-Castellano 1764, p. 216, escriu: «Sortit, latido: quando se toma por ...

— José F. Sala García (@JoseFSala) August 12, 2018

... pulsación accidental, y acelerada, que se esperimenta en el corazon, u en otra parte del cuerpo humano.» En la p. 321 de la mateixa obra llegim: «surtir, sortir, apartar-se de un sitio, pasar a otro lugar».
Trobem frases tan valencianes com «trencarà les portes d’aram e ...

— José F. Sala García (@JoseFSala) August 12, 2018

... pessejarà (peçejarà) los forrellats de ferre». I encara més esta atra: «Yo reemi a vos en les cordetes de Adam». Notem ací dos coses importants: el diminutiu «cordetes» i l’us de la preposició «en» per «ab». Per a que no quede cap dubte, la versio del Ms Vatica és idèntica...

— José F. Sala García (@JoseFSala) August 12, 2018

... excepte en la preposició: «ab les cordetes de Adam».” https://t.co/k6AX8IcXy5

— José F. Sala García (@JoseFSala) August 12, 2018

Respecte de l'afirmació de Jaume Riera i Sans entorn a Sant Pere Pasqual: «ni que pertanyia a l'orde mercedari», se menciona explícitament en el quadern manuscrit de 1400: «... havia vestit nostre Habit. ...», l'hàbit de l'orde religiosa de la Mercé. ... https://t.co/MJ9lvKSfF5

— José F. Sala García (@JoseFSala) August 16, 2018

«LoVispe de Iaen Pascal era fort veyl can Redemptor, havia vestit nostre Habit. Fort volgut del Rey en Iacme, qui li retè à son fil Sancho per ensenyança. Ley crià fort be. Retè una Canongia de Valencia. Dels avers feu’ repartimen à pobres, è dintre ... https://t.co/xFLZ5ZKaE6

— José F. Sala García (@JoseFSala) August 16, 2018

... Lorde à exemple de Nolasch.» Sant Pere Nolasc fon el fundador de Orde Real i Militar de Nostra Senyora de la Mercé de la Redenció dels Captius, l'any 1218 (Ordo Beatæ Mariæ Virginis de Redemptione Captivorum). https://t.co/jHISCxNqMa

— José F. Sala García (@JoseFSala) August 16, 2018